El conill somiador

Hi havia una vegada un conill que li encantava exagerar. Vivia en un bosc ple de pins, on cada animal tenia que trobar el seu menjar si volia sobreviure durant l'hivern. Una vegada es va trobar un xicotet arrel i disfrutant del seu sabor va anar a comonicar-ho a les seues amiges.
 -Amigues, vaig vore un arrel tan gran que amagava muntanyes darrere!-
 Doncs anem a vore-la- van dir les seves amiges.

El conill les va portar on va vore l'arrel i les seves amiges no van vore res, li van preguntar on estava l'arrel i les va contestar:
-L'arrel se la va portar el riu.
-I on esta el riu?
-Se n'ha anat a la mar.
-I on esta la mar?
-S'ha evaporat.
-I l'arrel s'ha evaporat també?
-Si.
Les seves amiges no es van creure l'explicació del conill.
-Crec que has somiat amb l'arrel, no es així?
-No.
Molt segur de sí mateix les va dir que miraren d'un costat a l'altre.
I desde ixe moment els ulls dels conills no han tornat al seu lloc per a trobar l'arrel.