Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris contes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris contes. Mostrar tots els missatges

dissabte, 17 de desembre del 2011

ROALD DAHL

Roald Dahl  va nàixer en Gales el 13 de setembre  del 1916i va morir el 23 de noiembre del 1990. Novel·lista i autor de contes, destaquen  Charlie i la fàbrica de xoxolate, James i el préssec gegant, Matilda , Les bruixes,etc,...
En classe hem triat fragments d'alguns dels seus llibres i hem preparat algunes preguntes de comprensió lectora.


CHARLIE Y LA FABRICA DE CHOCOLATE

Cuando el señor Wonka se volvió y vio que lo que estaba haciendo Augustus, gritó:
-¡Oh, no! ¡Por favor, Augustus, por favor! ¡Te ruego que no hagas eso! ¡Mi chocolate no debe ser tocado por manos humanas!
-¡Augustus! - llamó la señora Gloop-. ¿No has oído lo que te ha dicho el señor? ¡Aléjate ahora mismo de ese río!
-¡Esto es estupendo! -dijo Augustus, sin hacer el menor caso de su madre ni del señor Wonka-. ¡Vaya! ¡Necesito un cubo para beberlo!
-Augustus -gritó el señor Wonka, dando pequeños saltos y agitando su bastón-, debes alejarte de allí. ¡Estás ensuciando mi chocolate!
-¡Augustus! -gritó la señora Gloop.
-¡Augustus! -gritó el señor Gloop.
Pero Augustus era sordo a todo menos a la llamada de su estómago. Ahora estaba tumbado en el suelo con su cabeza sobre el río, lamiendo el chocolate como si fuese un perro.
-¡Augustus! -gritó la señora Gloop-. ¡Contagiarás ese resfriado que tienes a un millón de personas en todo el país!
-¡Ten cuidado, Augustus! -gritó el señor Gloop-. ¡Te estás inclinando demasiado!
El señor Gloop tenía razón. De pronto se oyó un grito, y luego el ruido de una salpicadura, y al río cayó Augustus Gloop, y en menos de un segundo había desaparecido bajo la oscura superfície.
-¡Salvadlo! -gritó la señora Gloop, poniéndose pálida y agitando su paraguas-. ¡Se ahogará! ¡No sabe nadar! ¡Salvadlo! ¡Salvadlo!
-¡En nombre del cielo, mujer! -dijo el señor Gloop-. ¡Yo no me meto allí! ¡Llevo puesto mi mejor traje!
La cara de Augustus Gloop volvió a salir a la superfície, marrón de chocolate.
-¡Socorro! ¡Socorro! ¡Socorrooooooo! -gritó-. ¡Sacadme de aquí!
-¡No te quedes ahí parado! -le gritó la señora Gloop al señor Gloop-. ¡Haz algo!
-¡Estoy haciendo algo! -dijo el señor Gloop, que ahora se estaba quitando la chaqueta y preparándose para zambullirse en el chocolate.
Pero mientras hacía esto, el desgraciado muchacho iba siendo succionado y estaba cada vez más cerca de la boca de uno de los tubos que colgaban sobre el río.
Entonces, de repente, la intensa succión se apoderó completamente de él, y el niño fue empujado debajo se la superficie y luego dentro de la boca del tubo.
El grupo esperó sin aliento en la orilla de río, para ver dónde iba a salir.
Y efectivamente, como el tubo era de cristal se vio claramente cómo Augustus Gloop salía disparado hacia arriba dentro del tubo dentro cómo un torpedo.


Charlie y la fábrica de chocolate.
(adaptación)
Roald Dahl.

PREGUNTAS SOBRE EL TEXTO

1- ¿Cuáles son los personajes de la historia?


2-¿Como te imaginas a Agustus Gloop?


3-¿Como acabarias la historia?


4-¿Como te imaginas la fábrica de chocolate del señor Will


5-Inventa otro titulo para la historia.


6-Da tu opinión personal sobre el libro.





                                                         MATILDA


A la mañana siguinte, poco antes de que su padre se marchara a su aborrecible garaje de coches de segunda mano, Matilda fue al guardarropa i cogió el sombrero que llebava todos los dias al trabajo.
Matilda, con el sombrero en la mano y un tubo de pegamento en la otra depositó un poco de éste con suma polcitrud alrededor del cerco interior del sombrero.
Luego, lo volvió a colgar con cuidado en la percha.

El señor Wormwood no notó nada cando se puso el sombrero pero al llegar al garaje no se lo pudo quitar.
Aquel pegamento era un producto muyu fuerte, tanto que si se tira demasiado puede arrancarle a uno la piel.
El señor Wormwood tuvo que dejarse el sombrero puesto todo el dia.
Cuando llegó a casa esa noche seguía sin poder quitarse el sombrero.

Matilda arrellanada en su asiento habitual observa con mucho interés la opeación.

MATILDA:¿Que pasa papa? ¿Se te a inchado de pronto la cabeza o algo asi?
PAPA (pensando) ¿Cómo iba a hacerlo?

Pero por la mañana siguiente seguía igual y no salía.
Así que la señora Wormwood agarró unas tijeras y fue cortando poco a poco el sombrero, primero la copa y luego el ala. En las zonas dónde la banda interior se había pegado al pelo, en las sienes y en la parte de atrás de la cabeza, tuvo que cortarlo de raíz, dejándole un cerco blanco pelado.

Roald Dahl (Adaptación)
MATILDA













dijous, 10 de novembre del 2011

Kika superbruixa


KIKA SUPERBRUIXA

Hi havia una vegada una xiqueta anomenada Kika que era una bruixa molt bonica, li agradava un xiquet de l'escola.
Ella estava molt enamorada d'ell pero no li feia molt de cas, i és va ficar molt trista perque ella estava molt enamorada d'ell, i plorava, i un dia la seua germana que es deia Martina li va dir:
-Tu podries fer un conjur per a que Alejandro el faça cas.
La xica va anar a casa i va agafar un llibre de conjurs i en va fer un per a que Alejandro s'enamorare perdudament de Kika. Va anar a donar una volta i es va trobar a Alejandro, i ell li va dir:
-Kika, te tinc que dir una cosa, estic enamorat de tu,- vols ser la meua novia.
I ella li va contestar:
-Encantada de ser la teua novia.



dijous, 27 d’octubre del 2011

Un conte: Un dia de bojos en el platja.



Un dia Amparo i Denisse estaven en la platja amb les seues mares.
Feia molt de vent però el clima era suau. Després de jugar anaren a les tumbones a descansar:
-Amparo, ja hem descansat. Vols anar a jugar?
-Si, d'acord, anem a avisar a les nostres mares.
Després d'avisar a les seues mares, van anar al mar, però a Denisse li va ocórrer una cosa molt dolorosa...
-A l'aigua vinga!
-HAAAAAAAAAAAAAAAAA! QUIN DOLOR!!!!!!!!
-Que t'ha passat?
-HE XAFAT UNA VESPA!!!
-Pots caminar?
-Doncs, si...
Mentre passava tot això les seues mares van corrent darrere del seu para-sol! Denisse i Amparo van veure el seu para-sol rodant per l'arena, Amparo va córrer també, però Denisse no va poder i es va caure...

                        Quin desastre!!!

divendres, 10 de juny del 2011

CONTEM CONTES

Voleu escoltar el conte de Pablo  "Marc perd l'ombra"? Els efectes especials els fa Rubén.
També podeu escoltar  a Álvaro amb el seu conte "El concurs de les carabasses", ajudat per Joan.
Esperem que us agrade!



Si voleu escotar més contes ací teniu el conte de Luna Ramírez Alcoceba "El gat gat".




També tenim el conte de Júlia Mollà Porcar "Lucia i l'aigua".



Ara podeu escoltar el conte de Paula Porcar," La reina del país dels joguets"



dissabte, 14 de maig del 2011

VAN PLOURE ESTRELLES

Visita Raquel Ricart
El dilluns 9 de maig, va vindre Raquel Ricart, l'autora de "Van ploure estrelles".
La vam rebre amb una taula plena de floretes de plàstic i una botelleta d'aigua.
També li vam fer un mural amb dibuixos dels persontages de la història.
Després li vam fer unes preguntes:
- Com et vas insipirar?
- El meu pare va faltar feia poc de temps i em va vindre la idea de tractar el tema de la mort.

-Tractar el tema de la mort en un llibre és molt complicat.
- Sí, però de vegades és necessari tractar tots els temes.
Finalment va acabar signant-nos el llibre, i el mural amb una distinta i bonica dedicatòria.









dimecres, 11 de maig del 2011

POSEIDON EL DEU DEL MAR


        


Poseidon era el primer fill de Cronos i Rea. Poseidon va néixer amb un poder fabulós per a dominar les forces de la naturalesa i ser el rei del mar. Al néixer la seva mare li va llevar de ser devorat pel seu pare, sent amagat entre bens i donant al seu pare un poltre per saciar la seva fam. Este déu va engalanat de corals i pedres al mar, allà estava acompanyat per altres déus, però el que més li agradava era recordar els mars amb el seu carro tirat per cavalls. El seu gran enemic era la deessa Atenea, els dos volien el control d'Atenes.

Poseidon va fer néixer un pou per guanyar-se els habitants, però va resultar ser aigua salada. Atenea va fer néixer un arbre fort i indestructible. Els habitants es van quedar amb Atenea, fou la guanyadora, la qual cosa va enfadar terriblement al déu del mar i va formar una inundació a traves de la costa.
Poseidon i Apolo van ajudar a l'aixecament de les muralles a Troia. Els troians havien entregat el promès, Poseidon va enviar un montruos marí que només va caure amb les forces d'Hércules. Va trobar el seu lloc de descans a l'Atlantida. La seva dona va ser Clito i van tenir 10 fills, 5 parells de bessons. Poseidon també es deia Neptú.

dimarts, 19 d’abril del 2011

CRISTINA I L'ONA DE MAR per Ayla Kervarec Forcada

CRISTINA I L'ONA DE MAR

Hi havia una vegada, una xiqueta que es deia Cristina. Cristina vivia en Cullera, un xicotet poble de València.
Un dissabte, Adrià, el seu pare, li va dir que s'anaven a Castelló a viure. Cristina, per una part, estava molt trista i per l'altra, li havia dit son pare que no s'anirien a cap lloc més i que podrien tornar a Cullera alguna vegada però, s'aniria del seu col·legi, de la seva casa, es separaria de les seves amigues i sobretot, de Laura, la seva millor amiga! Ara que havia vingut de Alacant! No podia acceptar aquella proposta, així que li va dir que no.
Son pare li va dir que tenia que acceptar. Era pel seu treball, resulta que el pare de Cristina era metge i viatjaven molt, de lloc en lloc, de punta a punta.
Cristina no podia fer res, res de res. Va anar a la seva habitació a fer les maletes, a llevar tots els pòsters d'Amanda Gomez i Sofí Start que tenia enganxats per les parets i el més important, acomiadar-se de la seva casa i del seu poble.
El dilluns, ja s'anaven, només tenia un dia i mig! El dilluns a les 5:00 h s'anirien cap a Castelló, tot el dilluns preparant-ho tot i el dimarts al col·le!
Què anaven a dir les seves companyes de classe? L'acceptaran? o no?
Abans de seguir, vos vaig a dir el secret de Cristina: li encanten les ones de la mar. Sí, les ones de la mar, és una cosa que li encanta, és com el seu amulet, li parlen i li diuen coses, li aconsellen amb molta bona fe.
Bé, tornem a la història, el dilluns se'n van anar a Castelló a les 5:00 h en punt (pel camí, Cristina i Raquel, la seva mare, es van avorrir molt) A l'arribar, es van traslladar a una caseta al costat de la mar! Què contenta es va ficar Cristina!
Eixe dia es van cansar molt, però el dimarts...Cristina tenia que anar al seu nou col·legi! Què nerviosa!
Una vegada a classe, la professora Marta la va presentar a la resta:
-Aquesta, és Cristina, una nova companya, dieu-li hola. Cristina ficat al costat de Sofia.
-Hola!- va dir Cristina amb la cara molt calenta.
Es va asseure i a l'hora del patí, es va ficar en un banquet ella asoles. A la següent classe, no va dir ni una sola paraula. Quan va acabar la classe, se'n va anar corrent a la seva casa, a l'arrivar, Adrià i Raquel li van preguntar com li havia anat:
-Mal!- va dir Cristina i se'n va anar corrent a agafar una tovalla i després a la mar.-
Es llevà les sabates, després estengué la tovalla i corrent es va anar a tocar l'aigua amb els seus peus, no hi havia ningú, només estava ella asoles. Una vegada, ja ha passetjat prou es ficà damunt la tovalla cap a baix i de fons escolta la veu de la mar:
"Cristina tranquil·la, és molt dificil i sé que ho estàs passant mal, però tranquil·la sé que hi ha una companya que vol ser la teva amiga, així que demà sigues molt directa"
Cristina es va ficar molt contenta a l'escoltar això, però qui podia ser?
Al dia següent, va fer cas a les ones i al col·legi, va ser molt directa amb la seva companya de classe Sofia. La conversa va ser així:
- Hola Sofia, em dic Cristina i voldria saber si vols ser la meva amiga.
- De veritat???????Què bé! Ara mateix t'anava a dir el mateix!Clar que vull ser la teva amiga!M'encantaria!
Cristina no s'ho podia creure, la seva companya de classe, volia ser la seva amiga!I sense que s'adonara la profe, Sofia li va dir que al pati es preguntarien coses per a conèixer-se més.
I dit i fet, va ser així i a més ho van apuntar a un paper, el que ficava el paper de Cristina era:"Nom: Sofía, cognoms: Ramos Belles, naixement: 21 de març del 2000, curs: cinqué, no té germans i viu: Carrer Contra mar nº 5" I a més el carrer Contra mar estava al costat de la seva caseta!
Quina il·lusió! Què li podia dir?
- Sofia, jo visc al costat de ta casa i he pensat que si voldries vindre a ma casa a dinar alguna vegada. T'abellix?
- Clar que si! Però, quan quedem?
- Doncs, no ho sé però hui li ho preguntaré a ma mare, val?
- Val!
Cristina estava molt contenta de que Sofia confiara molt amb ella, però també hi havia que dir que trobava molt a faltar a Laura i a les seves amigues de Cullera, de fet hui pensava cridar a Laura per a vore com estava.
Una vegada a casa, va fer tots els deures que tenia i després abans de sopar va cridar a Laura i li va contar tot el que li havia passat i que havia conegut a una nova amiga que es deia Sofia.
Al sopar, va demanar a Raquel, que si podien convidar a Sofia alguna vegada a dinar i que si alguna vegada podia anar ella a la seva casa i Raquel li va dir que si.
Cristina va donar salts d'alegria. I sa mare va quedar amb la mare de Sofia de que aquest dissabte vindria a dinar Sofia i que ja s'ho pensarien quan podria anar allí Cristina.
El dissabte, Sofia, va arribar a casa de Cristina a les 12 del matí i mentre esperaven el dinar Cristina i Sofia van jugar a molts jocs que tenien. Després al dinar, a Sofia li va encantar el menjar que havia fet el pare de Cristina: corder al forn.
Aquell dissabte Cristina s'ho va passar genial i després de dinar Cristina es va confiar que Sofia no li diria res a ningú del secret de les ones, així que li ho va contar:
-Sofia vine i et vaig a dir el meu secret.
Van agafar dos tovalles i a la mar se'n van anar.
-Mira, aquest és el meu secret: les ones de la mar. Sempre que puc, vinc i em desfogue de tot el que em passa i a més les ones em parlen i em diuen coses boniques i jo em tranquil·litze.
-Què et parlen??????
-Sí, em parlen i si no t'ho creus, quedat ací i ho veuràs.
Sofia pensava que Cristina tenia molta imaginació o que estava boja, però per si de cas, li va fer cas i va esperar a que "li parlaren les ones".
Van esperar i esperar quan de moment van escoltar:
"Sofia que no et creus que parlem o què? Clar que parlem, pero no passa res una errada la pot tindre qualsevol"
-Ho veus? ens estan parlant, però perfa no li ho digues a ningú,val?
-Val, però això és un èxit, com ho vas descobrir?
-Doncs estava a Cullera i estàvem a la platja i a mi, no m'agradava massa la platja, però estava gitada a la tovalla i es quan em van parlar, fins a d'ara que en canvi m'encanta, ja ho veus.
-Ahhhhhhh.
-Ale, que ja et tens que anar, així que ara t'acompanye i deixarem les tovalles.
Eixe dia s'ho van passar bomba i Cristina va somiar que Sofia i ella eren molt amigues, eren com carn i ungla o com deia la meua àvia :"on va el poal va la corda".
Cristina s'ho estava passant molt bé els primers dies a Castelló i us dic que la resta dels dies també.
Un dia, dels que podia anar a la mar va anar i a que aquesta vegada no sabeu el que li van dir?:
"Cristina vine, que algú que et coneix t'ha deixat una coseta" . Cristina va anar i n'hi havia una botella amb un missatge, el va traure de dins i en aquell paper ficava:
"Hola Cristina soc __________ i vull dir-te que et volem molt i que desitgem que tornes ací quant antes, i et trobem molt a faltar així que aniras rebent missatges nostres. Un beset de ___________.
Les ones no li havien pogut ficar aquesta botella d'algú que ella no coneixia, així que Cristina es va pensar que seria de Laura, la seva millor amiga de Cullera, perquè només ella i ara, també Sofia, sabien el seu secret.

I aquesta es l'història de Cristina, una història magnifica.

Aquest es un dels 33 contes guanyadors, del premi Narrativa Escolar Vicent Marçà.